L’oci autogestionat, apartat i debilitat per les restriccions

El sector de l’oci ha estat un dels més perjudicats per la crisi sanitària produïda per la pandèmia del coronavirus, i en els darrers dos anys ha hagut d’adaptar-se a unes exigències restrictives de vegades molt dures. Però, dins d’aquest sector, n’hi ha un altre amb un pes important que dinamitza el teixit associatiu de barris i de pobles, que mobilitza multituds, que estructura la cultura popular i que forma part de la història de molts municipis dels Països Catalans, al qual no s’ha prestat gaire atenció.

És el que es crea a partir de l’acció dels col·lectius autogestionats, que busquen celebrar una festa major independent i autogestionada i, per tant, fora del model institucionalitzat d’oci. Amb la disminució dels contagis, l’arribada de la vacuna i una relaxació en les restriccions, les administracions han obert la porta a poder fer actes on s’acumula molta gent. Per això, després d’un 2020 en què no es van poder fer activitats o esdeveniments multitudinaris, el 2021 la situació va ser diferent.

A partir de l’estiu del 2021, moltes discoteques i locals d’oci nocturn van poder obrir, i grans festivals i concerts es van poder celebrar a un nivell ben prop de l’antiga normalitat. Així i tot, a alguns col·lectius autogestionats se’ls van denegar autoritzacions per a les festes majors o van ser censurats d’alguna manera. Per això, no sols fa dos anys que alguns d’aquests col·lectius no generen cap classe d’ingrés important, sinó que també s’han pogut debilitar les dinàmiques associatives que mobilitzen i omplen de consciència el veïnat.

Jordi Mir, professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador de l’actuació dels moviments socials, ho explica: “Quan preguntes pels espais d’oci, sembla que és evident que les autoritats no hi han dedicat gaire atenció”. I, en temps de pandèmia, aquest sector de la cultura popular no s’ha tingut en compte com a essencial i, per tant, no s’hi ha donat importància. “Només aquells més organitzats, com el de la restauració, que han estat insistint com a lobby que són, en determinats moments han aconseguit certs girs sobre allò que estava succeint”, continua.

Un exemple d’aquesta praxi de les administracions va ocórrer al setembre a Sabadell, quan la Comissió de Festes Populars d’aquest municipi va haver d’adaptar-se a les condicions de l’Ajuntament, en un intent d’impedir o de minimitzar la celebració de la Festa Major. El consistori establia unes normes d’aforament i d’acabament per a la festa que ell mateix no complia (com un partit de futbol d’aquell cap de setmana al qual van acudir 1.600 aficionats aproximadament) i permetia l’obertura normal de bars i de comerços. No obstant això, el punt important d’aquesta qüestió és que l’Ajuntament és qui gestiona l’espai públic (amb possibilitat de sancionar) i, per tant, existeix una dependència del col·lectiu. Pau Recio, membre de la Comissió de Festes Populars de Sabadell, critica precisament això: “Ens van fer xantatge pel que fa a l’espai públic, perquè, si no acceptàvem les seves normes del joc, no podríem accedir a aquest espai per dur-hi a terme les activitats”.

Un altre cas va ser el de Santa Coloma de Gramenet, també al setembre, quan l’Ajuntament va denegar directament l’autorització per a la Festa Major Alternativa (FMA) amb l’excusa que no s’hi complien les mesures de seguretat, tot i que el col·lectiu en va adaptar la programació per seguir la normativa Covid. La festa oficial sí que es va celebrar de manera adaptada i els comerços locals seguien oberts. “Nosaltres no hem pogut fer res per aquestes restriccions, però els bars posaven barres i allí s’acumulava gent. Hi ha un factor econòmic darrere i d’intercanvi comercial”, puntualitza Albert Ventura, membre de l’FMA.

“Si a una festa major s’hi apliquen més restriccions que a un esdeveniment esportiu, és perquè hi ha un component polític”

Ambdós casos coincideixen en el fet que darrere de les actuacions dels ajuntaments respectius hi ha un component polític perquè no s’han seguit els mateixos criteris per a totes les activitats. “Si a una festa major, on la cultura popular és la base, s’hi apliquen més mesures que el mateix cap de setmana a un esdeveniment esportiu, és perquè hi ha un component polític darrere”, recalca Recio. De la mateixa manera, Ventura indica que l’Ajuntament mai no els ha posat facilitats: “Cada any és una història”. Tot i que no és una pràctica generalitzada arreu dels Països Catalans, apareix la percepció que les administracions no acostumen a estar receptives al fet que aquests col·lectius puguin organitzar les festes de manera independent. “Es tracta de posar espais que els col·lectius puguin sentir-se’ls com a propis i de poder ser autònoms a l’hora de decidir com fan les seves activitats”, exposa el professor Mir.

El pes dels interessos econòmics

No ha estat tant el component polític com l’econòmic el que ha marcat la diferenciació entre els col·lectius autogestionats i altres models d’oci més institucionalitzats. Mentre que als primers se’ls marcaven unes normes més restrictives a complir, als segons se’ls obria la porta i se’ls permetia dur a terme la seva activitat normal. Sense anar més lluny, molts festivals de música s’han utilitzat com una mena d’“experiment” per veure què passaria si es clavara un determinat nombre de persones en un lloc concret, sense mascareta o amb mascareta, i interaccionaren entre elles com abans de la pandèmia.

En aquesta línia, Mir apunta que potser una manera més positiva d’haver-ho fet era en petits esdeveniments més propers a les formes d’oci autogestionades i no a través d’un macrofestival. Esta situació es pot estendre a tots els punts dels Països Catalans, encara que ha sigut a les illes Balears on més s’han evidenciat els interessos econòmics. Per exemple, al juny de l’any passat va haver-hi un brot molt greu per un viatge de fi d’estudis a Mallorca, on centenars d’estudiants van haver de romandre en un hotel. Per a Jaume Ribas, membre del col·lectiu Sa Negreta, del municipi de sa Pobla, és greu que no es permetessin concerts i revetlles populars i sí concerts i viatges que provocaven macrobrots que es van escampar pertot arreu.

El Cosso, un col·lectiu autogestionat de Mallorca, va traslladar la seua festa a Magaluf per reivindicar les diferències en les prioritats a l’hora d’apostar per un model d’oci que deixava de banda les festes populars

De fet, els confinaments i les mesures derivades de la pandèmia eren molt més estrictes a les illes Balears que en altres territoris dels Països Catalans, però no durant l’estiu. Ribas parla d’unes restriccions “sobredimensionades” especialment durant l’hivern, la primavera i els primers dies de l’estiu del 2021. Malgrat això, en aquesta època de l’any, es va optar per sacrificar-ho tot en benefici del sector turístic: “És un motiu econòmic i ideològic de prioritzar el turisme per damunt dels drets individuals i col·lectius. No s’hi ha contraposat un altre model d’oci”, explica.
Com una mena de protesta contra aquestes desigualtats, El Cosso, un col·lectiu autogestionat de Mallorca, va traslladar la seua festa a Magaluf. Ho va fer per reivindicar aquestes diferències en les prioritats a l’hora d’apostar per un model d’oci que salvava el turisme però deixava de banda les festes populars. “El Cosso va a Magaluf i s’ho passa bé i, a la mateixa hora, difon un missatge de protesta perquè no es podien celebrar les festes populars”, conta Biel Fiol, membre del col·lectiu.

Problemes de desmobilització i comptes congelats

Si bé és cert que en 2020 era molt difícil dur a terme qualsevol acte on es reunien moltes persones, en 2021 es podien fer realitat aquestes celebracions. Ha sigut competència dels ajuntaments locals o dels governs autonòmics donar prioritat a un tipus de festa en conveniència d’una altra. Com a conseqüència, els col·lectius autogestionats que s’autofinancen a través de les seves activitats han patit algun tipus de dificultats, com és el cas de la pèrdua de consciència o de col·lectivitat i la falta d’ingressos.

Els col·lectius autogestionats han patit dificultats com la pèrdua de consciència o de col·lectivitat i la falta d’ingressos

Des de la Comissió de Festes Populars de Sabadell, Pau Recio comenta que, aquests dos últims anys, el col·lectiu ha estat vivint d’estalvis deficitaris, tot i que no tenen cap problema de supervivència per la seva trajectòria de més de 20 anys. Albert Ventura, de la Festa Major Alternativa de Santa Coloma de Gramenet, afirma que les festes alternatives han deixat d’ingressar uns diners per a les entitats de base, que aquests anys han hagut de subsistir pels seus propis mitjans.

Aquests dos anys han suposat també la falta de mobilització o la pèrdua de consciència col·lectiva que caracteritzen aquestes festes reivindicatives. És el cas de Sa Negreta, que, a part de la congelació dels ingressos i de les despeses, ha tingut problemes des del punt de vista militant. “Les darreres setmanes venim de fer un esforç important de tornar a posar l’organització en marxa, a motivar la gent. El nostre problema ha sigut més de desmobilització o de desconnexió”, al·lega Jaume Ribas.

Tot el contrari va ocórrer aquest setembre a Algemesí: ni problemes econòmics ni de desmobilització. “Este any s’han celebrat els actes de manera adaptada, però no s’ha parat res, i el que hi ha ací són ganes de continuar”, expressa Juan Bautista Trull, expresident dels festers. En aquest cas, la festa compta amb la complicitat de l’Ajuntament i fins i tot l’alcaldessa del municipi és vicepresidenta de la comissió que organitza la Festa Major. Trull recalca que la presència de l’alcaldessa fa que tot sigui més senzill i que els diàlegs siguin més fluids, encara que les festes no les organitzi el consistori, sinó els mateixos festers. És un exemple del fet que, sense dependre de les administracions, el seu ajut en aquests temps de dificultats canvia la manera com es poden dur a terme unes festes majors i autogestionades.

Els qui participen en aquest model d’oci, sigui des de dins com a membre d’un col·lectiu o sigui des de fora participant en la festa i donant-hi suport, fan força perquè els sectors autogestionats pervisquin més enllà de les dificultats existents avui. Aquests col·lectius són festa, història i arrels. El relleu generacional és essencial per a la seva supervivència i, per això, Mir afirma que les administracions haurien de valorar positivament un bon tracte amb aquests col·lectius. Aquesta interacció que naix de la festa reivindicativa és bàsica per a la vida en col·lectivitat: “És saludable que tota societat tingui un teixit com més ric millor, i aquests espais són clau per desenvolupar aquests teixits i que puguin vincular les persones més joves”, conclou.

L'entrada L’oci autogestionat, apartat i debilitat per les restriccions ha aparegut primer a Mèdia.cat - Observatori Crític dels Mitjans.